Documento sin título

1r dia
Vam visitar els estanys de Juclar. El Llac de Juclar o Estany de Juclà és el més gran del Principat d'Andorra. És d'origen glacial es troba a la Vall d'Incles, a la parròquia de Canillo a 2.300 m d'altitud. Està format per dos estanys, el de l'oest és el més gran. Vam intentar pujar fins als llacs però no vam poder ja que el camí estava cobert de neu. Vam fer un tros del camí però vam decidir tornar enrere ja que no anàvem equipats. El dia era magnífic, tal com es veu a les fotos, però hi havia molta neu acumulada.
Vam baixar cap a la parròquia de Sant Joan de Caselles, on vam visitar la seva bonica església romànica. És un dels edificis cabdals de l'art romànic andorrà. La seva planta és trapezoïdal, amb un únic absis al nord, a la part més estreta de la nau. Aquest absis exteriorment és llis i únicament presenta una petita finestra de mig punt. Interiorment és cobert per una volta de quart d'esfera. Està separat de la nau per una reixa.
El campanar es troba separat de la nau, i és aquest un cas excepcional en el romànic andorrà. És un bell exemplar romànic, de planta quadrada, potser la part més característica de l'edifici. La part inferior és cega i més amunt hi ha tres pisos de finestres: el primer amb tres obertures de mig punt, en tres dels cantons. El segon nivell d'obertures és format per quatre obertures, tres de geminades; el tercer nivell és similar a aquest. És rematat per una coberta a quatre aigües.
L'edifici té també dos porxos, un al cantó del campanar i des d'aquest fins al mur dels peus de la nau. El segon és comunicat amb el primer per una porta.
La data de la seva construcció és incerta, potser de mitjan segle XII o, molt probablement, anterior.
A la tarda vam visitar la vall de Sorteny: “El paisatge natural és una reserva botànica de valor, amb més de 750 espècies de plantes prou representatives de la flora dels Pirineus, de les quals 60 tenen un cert grau d'endemicitat També hi ha un petit Jardí Botànic, on hi creixen una gran varietat de plantes per a usos medicinals.
Després d’un llarg dia de natura vam anar a Andorra la Vella a passejar i fer botigues ...

2n dia
Vam començar el viatge de tornada fent una petita volta per la Catalunya interior. Vam visitar els paisatges de la Roca del Corb amb l’ermita de Sant Salvador. El caminant té la impressió de trobar-se a Montserrat per les formes arrodonides de conglomerat que fa la roca, formes que generen unes quantes balmes de mides considerables, que constitueixen un bon aixopluc en cas de pluja. Algunes d’aquestes balmes van ser aprofitades en altres èpoques per viure-hi. La més impressionant és la Casa del Corb, que va ser habitatge fins al primer terç del segle xx.
Durant bona part del recorregut d’aquesta ruta circular es gaudeix d’una esplèndida vista sobre els conreus de la vall del Segre i, en dies de cel clar, fins a Montserrat. Un dels al·licients de la ruta és Sant Salvador del Corb, la capella més petita de Catalunya, per bé que està força malmesa (ha perdut la teulada; conserva, però, parets i absis)”
Vam passar per Solsona i Cardona, ciutats que mai no havíem visitat. A Solsona vam fer una passejada pel centre i realment la ciutat tenia lloc curiosos. A Cardona només ens vam parar a dinar, no vam veure res d’interessant.